La Declaracio Valencianista de 1918

Epoca V – Nº 37 – Maig 1998.
Seccio: Art, ciencia, historia.
15/Lo Rat revista.

Cal no oblidar el passat, per a que, com diuen alguns, no nos vejam somesos a repetir els errors i pugam mantindre-nos (dins de lo que cap) coneixedors de la nostra propia historia, i “estar a be” en la memoria i recòrt dels nostres antepassats.

Per aixo vullc recordar que enguany es complixen huitanta anys de la Declaracio Valencianista de 1918, document que tractava sobre el fet nacional valencià. Fet i dut a terme per l`Unio Valencianista (UV) i la Joventut Valencianista (JV) de principis de segle.

Sense dubte es un document de gran importancia. I mes si tenim en conte que va supondre una autentica revolucio i que espentà el canvi dins del pensament politic valencianiste de l'epoca.

De fet es, hui per hui, el document nacionaliste mes important (fins als moments actuals) d'este quasi agotat segle.

Els seus huit punts o bases que el conformen constituixen una de les primeres aspiracions per part del poble valencià a l'autogovern mes o manco modern.
Ara, i fins a finals del segle, l'actual Joventut Valencianista (JV) vol fer una crida a tot el poble valencià per a que tots junts pugam commemorar i tindre present l'existencia d'este passat, part irrenunciable del ric i abundant patrimoni valencià
Igualment tambe, precisem recordar i tindre com a referencia a tots aquells prohoms qui varen lluitar per la nostra volguda Patria Valenciana, als que varen ser de Joventut Valencianista (JV) i als que varen firmar publicament en el diari La Correspondencia de Valencia de l'any 1918 aquell document.

Ells son: E. Martínez Sabater, Ignaci Villalonga, Josep Garcia Conejos, Eduart Martínez Ferrando, Pascual Asins, S. Ferrandis Luna, Maximilià Thous i Lluïs Cebrian Ibor.

Per a concloure este breu apunt historic, m'agradaria deixar pas a la “Declaracio Valencianista” de la mateixa forma que va fer-se fa 80 anys en el dit diari La Correspondencia de Valencia un 14 de novembre de 1918.

“... Y ahora, he aquí el documento que enlaza a todos los que tenemos la honra de figurar en el campo del valencianismo”.




Nota actualisada de l'autor: Enguany, es complixen 90 anys de la firma d´un dels documents polítics que es pot considerar precursor del moviment nacional valencià. Huit bases, desenrollades a lo llarc de huit artículs, publicats entre el 16 de novembre i el 7 de decembre de 1918 que plantegen per a sorpresa de propis i estranys, no a soles unes aspiracions encara no conseguides, sino en gran mida, no assumides per gran part del món que hui en dia se definix com a “valencianiste”. Tot un document... per a reflexionar.

L'importancia de la difusio en el valencianisme

Época VII – Nº 42- Decembre de 1998.

Secció: Opinió.

8/Pàtria Nova.

Dins de les caracteristiques que poden i de fet emboliquen ad esta nostra singular societat, una de les que mes me preocupa, sobreeixint, que mes mal està fent, es la carencia colectiva de pertanyer a una comunitat historica, que constituïx per si mateixa una autentica identitat nacional.

Les causes que alimenten esta carencia i marra d'identitat son complexes i molt diverses. Unes d'orige antic i unes atres de “nou cuny” mes recents. Per eixemple... ahí n'hi ha algunes d'una (per llastima) llista massa gran.

La provincialisacio, les politiques centralistes alienes als valencians, la suplantacio de la nostra natural identitat per una atra foranea, la castellanisacio cultural, llingüistica i politica, l'oblit de les nostres arrels i dels nostres episodis historics, el desconeiximent propi de nosatres mateixos, l'engany dut a determini per grups oposts a la recuperacio nacional valenciana, un sistema politic dirigit a la disolucio de qualsevol fet diferencial que no fora l'establit castellà/espanyol etc. Tot aço i molt mes, ha fet dels valencians un poble ignorant del seu propi potencial historic, politic, social, cultural i fins i tot economic. Pilars fonamentals per a enfortir qualsevol orgull nacional, d'autoestima, d'amor a tot lo propi i autocton, de voler ser lo que hem volgut ser sempre, i d`aprear l'herencia rebuda.

En fi, tot lo que es necessari per a tindre consciencia d'un fet historic i natural com ho es el pertanyer a una Nacio culta, rica en senyes d'identitat clares i intransferibles, propies pero tambe patrimoni de tota l'humanitat.

Per aixo, l'importancia de la difusio del valencianisme per aquells que coneixen les grandees d'esta terra, es de vital transcendència, al carir hui en dia de mijos de comunicacio centrats en este fet, d'institucions publiques i organismes oficials que divulguen l'historia dels valencians, i d'un compromis politic netament dedicat a defendre els interessos del poble al que teoricament representen.

El conreu i difusio del fet valencià està en mans d'entitats civiques i agrupacions culturals baix el soport dels valencians de bona fe, dirigides estes per valencians sacrificats per la recuperacio de la seua Patria. I si no, ¿a vore quí està fent valencianisme llevant als quatre colectius de sempre, coneguts per tots?

El “boca a boca” encara deu funcionar, el parlar quan toca en els amics, cosins i veïns, facilitar llibres i revistes als curiosos avits de saber, difondre el nostre mensage allà a on se puga i nos deixen... i sino tambe.

El paper a desenrollar per qualsevol valencià d'a peu en este sentit es de vital importancia, perque les expectatives que s'auguren no son massa “ideals” per als valencians, i a hores d'ara “la cosa” està clara, o nos fem nosatres mateixos la coca o assentats podem esperar a que nos la facen.

Crec que ya nos han furtat prou, vilipendiat i utilisat com a moneda de canvi en moltes ocasions.

Ya està be de seguir aixina... dormits en els llorers.