Época VII – Nº 42- Decembre de 1998.
Secció: Opinió.
8/Pàtria Nova.
Dins de les caracteristiques que poden i de fet emboliquen ad esta nostra singular societat, una de les que mes me preocupa, sobreeixint, que mes mal està fent, es la carencia colectiva de pertanyer a una comunitat historica, que constituïx per si mateixa una autentica identitat nacional.
Les causes que alimenten esta carencia i marra d'identitat son complexes i molt diverses. Unes d'orige antic i unes atres de “nou cuny” mes recents. Per eixemple... ahí n'hi ha algunes d'una (per llastima) llista massa gran.
La provincialisacio, les politiques centralistes alienes als valencians, la suplantacio de la nostra natural identitat per una atra foranea, la castellanisacio cultural, llingüistica i politica, l'oblit de les nostres arrels i dels nostres episodis historics, el desconeiximent propi de nosatres mateixos, l'engany dut a determini per grups oposts a la recuperacio nacional valenciana, un sistema politic dirigit a la disolucio de qualsevol fet diferencial que no fora l'establit castellà/espanyol etc. Tot aço i molt mes, ha fet dels valencians un poble ignorant del seu propi potencial historic, politic, social, cultural i fins i tot economic. Pilars fonamentals per a enfortir qualsevol orgull nacional, d'autoestima, d'amor a tot lo propi i autocton, de voler ser lo que hem volgut ser sempre, i d`aprear l'herencia rebuda.
En fi, tot lo que es necessari per a tindre consciencia d'un fet historic i natural com ho es el pertanyer a una Nacio culta, rica en senyes d'identitat clares i intransferibles, propies pero tambe patrimoni de tota l'humanitat.
Per aixo, l'importancia de la difusio del valencianisme per aquells que coneixen les grandees d'esta terra, es de vital transcendència, al carir hui en dia de mijos de comunicacio centrats en este fet, d'institucions publiques i organismes oficials que divulguen l'historia dels valencians, i d'un compromis politic netament dedicat a defendre els interessos del poble al que teoricament representen.
El conreu i difusio del fet valencià està en mans d'entitats civiques i agrupacions culturals baix el soport dels valencians de bona fe, dirigides estes per valencians sacrificats per la recuperacio de la seua Patria. I si no, ¿a vore quí està fent valencianisme llevant als quatre colectius de sempre, coneguts per tots?
El “boca a boca” encara deu funcionar, el parlar quan toca en els amics, cosins i veïns, facilitar llibres i revistes als curiosos avits de saber, difondre el nostre mensage allà a on se puga i nos deixen... i sino tambe.
El paper a desenrollar per qualsevol valencià d'a peu en este sentit es de vital importancia, perque les expectatives que s'auguren no son massa “ideals” per als valencians, i a hores d'ara “la cosa” està clara, o nos fem nosatres mateixos la coca o assentats podem esperar a que nos la facen.
Crec que ya nos han furtat prou, vilipendiat i utilisat com a moneda de canvi en moltes ocasions.
Ya està be de seguir aixina... dormits en els llorers.
