Divendres, 15 de març de 2002
Secció: Opinión “En Profundidad”
4/Diario de Valencia.
Despres de vore com la catalanisacio del poble valencià continua igual, de la mateixa manera que fa uns anys, i possiblement en tanta o mes intensitat que en l'etapa de govern socialiste. I despres d'entendre que aci pareix que encara no ha naixcut aquell capaç de posar fi ad esta situacio, em formule eixes preguntes que no acabe de respondre'm.
¿Fins a quan tindrem d'estar soportant tanta injusticia i mediocritat antivalenciana? ¿Fins a quan tindrem de seguir tenint membres en el Govern Valencià acomplexats, que s'avergonyixen del llinage que representen? ¿Per qué resulta tan dificil aplicar la llei i la voluntat majoritaria que este poble reclama fa anys? ¿Per qué s'obstinen en ridiculisar sistematicament lo que es autocton i representatiu de la nacio valenciana?
I lo pijor i mes incomprensible de tot ¿Per qué ens provoquen, nos inciten, nos violenten, nos insulten, nos humilien...? No puc respondre, a lo que entenc que no te la seua justa resposta, i preferixc pensar que no te resposta perque si intente respondre a totes estes qüestions (a banda de les mils i mils que es queden en el tinter) soc conscient que podem aplegar a l'irracionalitat mes grotesca, incivica i estupida que l'home puga embastar. Perque pareix, que lo que busquen per mig de la provocacio institucional, es la simple i plana resposta “violenta” de la societat valenciana.
M'esforce per intentar entendre sensata i congruentment la llinia politica mampresa i aplicada pel nostre Govern. I ademes, m'esforce de valent posant-me (o almenys intentant-ho) en el seu lloc, en un alardo sense precedents de balafiament d'empatia que m´obriga el pany de la seua visio cultural, llingüistica i inclus historica de lo que per ad ells es l'actual Comunitat Valenciana, des d'antany nacio, i per sempre antic Regne; breçol d'una de les mes antigues i importants cultures hispaniques. Fet que, a les proves me remet, volen solapar, destruir, amagar... vendre. Manco protegir i conservar, lo que siga.
Ni volent puc dir ya que compren el seu “modus operandi”, pero es que ya ni enganyant-me puc deixar una porta oberta cap a l'esperança mes lluntana, que m´ompliga veritablement d'eixe aire fresc i ilusionant que em faça creure en un dema simplement “valencià”.
De cap de les maneres resulten a data de hui llogiques ni convincents les seues “estrategies”, ni les seues “politiques”, ni les seues “promeses”, ni les seues bones “paraules”, ni les seues falses “sonrises”. Perque l'inoperativitat, la passivitat, la tebiea, l'ambigüitat, i el travestisme politic son la seua carta de presentacio; i continua sent-ho. Han heretat, fent causa propia la politica llingüistica desenrollada pels socialistes, eixa politica mitat peix i mitat carn, odiosa, patetica, i llamentable que onegen com bandera i divisa politica.
La traïcio a la que han somes al poble valencià no te perdo, perque es iniqua i miserable, ya que en engany, “alevosia”, “nocturnitat”, “descampat”, “trencament”, “escalada”, “dolo” “apoderament”, “abus de poder”, i un sense fi de verps i accepcions de significacio semblant, han ferit greument i deshonrat els nostres drets constitucionals i estatutaris de valencians; forçant la nostra llar i la nostra anima, embrutant i prostituint la nostra personalitat mes genuina i vernacula.
Sense possibilitat de resposta, la societat valenciana, el poble valencià, ha soportat aguantat eixemplarment tots aquells atropells culturals i politics que com una gota d'aigua que cau poc a poc d'una aixeta, ompli el got de l'infinita paciencia, el got de l'extrema i excessiva tolerancia valenciana, que com totes les coses i circumstancies del ser huma... tenen un fi i un punt d'inflexio.
La nostra idiosincrasia oberta i acollidora, no deu de ser trencada per unes politiques que releguen el fet diferencial valencià a un segon o tercer lloc, menyspreant allo que ens fa entendre, ser i sentir la nostra herencia de poble.
Els que diuen que defenen i representen la valencianitat de la nostra cultura des de les posicions de poder que dona el Govern, han tret fins a hores d'ara una molt mala calificacio, suspenent per inercia, sempre i reireradament una asignatura que es la base i els fonaments, (el “a, e, i, o, u”) de lo que ens convertix en poble, de lo que nos fa ser hui una nacionalitat unica.
No se donen conte, o no volen, que lo que els valencians i mes concretament els valencianistes reclamem, es lo mateix que arreplega el Titul Preliminar de la Constitucio Espanyola de 1978 i que es considerat dogmatic, base i punt d'inici del restant del text constitucional. En especial referencia als articuls 2, 3.1, 3.2, 4.1, 4.2, d'este Titul pel seu paralelisme en el cas valencià.
Ademes, si m'apuren una miqueta, afegiria l`articul 5, ¿per qué ya me diran vostes quina seria la nova capital de Valencia, en els hipotetics “Països Catalans” (Diario de Valencia 15/02/02) que els nostres chiquets estan obligats a estudiar en l'escola pública?
Aci en Valencia, per norma se conculca i se qüestiona sense pudor la denominacio territorial, historica, el nom de la llengua, els simbols estatutaris, i l'esperit de la naturalea valenciana. Inclus en moltes ocasions pels orguens garants i institucions publiques encarregades de velar, conrear, difondre, protegir... els drets i valors del nostre sistema juridic vigent.
Si no hi ha un atre remei, tindrem de tornar a eixir al carrer, tindrem d'exigir contundentment els nostres drets i llamentablement tindrem l'obligacio de protestar i declarar la desobediencia civil a uns representants politics que han creat un entramat institucional que utilisa el dret i la llei segons conve a uns interessos i no segons conve a la gran majoria del poble valencià, que no enten ser una atra cosa que no siga ser valencià, en llengua valenciana, i en la simbologia valenciana representativa del territori que historicament s'ha denominat Regne de Valencia o Regne Valencià.
Pero... ¿algu dels que tenen el deure de governar-nos, o l'han tingut, s'han parat a vore com nos estan deixant uns i atres la nostra herencia secular, i el nostre patrimoni rebut dels nostres antepassats?
A amagatontes, s'han propost fer de la llengua valenciana una variant de la catalana, de la cultura valenciana una prolongacio de la de Catalunya, del nostre Regne un apendix del “Països Catalans”, i de nosatres... un poble de vençuts reconvertits a catalans de segona, postrats de per vida com a mostra de gratitut a la gran mare putativa catalana. I en estes estem.
Personalment, tota esta realitat em senta com a una punya en el xifoides. I l'aptitut a adoptar esta clara, o nos quedem en casa acatant este desproposit deixant que concloguen per desfer-nos com a poble unic i diferenciat, o anem a tindre una miqueta de vergonya, i al menys nos anem a donar el “gustazo” d'opondre una certa (encara que siga minima) resistencia civil a esta indignitat.
Desobediencia civil ¡ya!, abans de que siga massa tart i acaben de vendre'ns als nostres enemics, els seus, al pareixer, aliats politics.
Secció: Opinión “En Profundidad”
4/Diario de Valencia.
Despres de vore com la catalanisacio del poble valencià continua igual, de la mateixa manera que fa uns anys, i possiblement en tanta o mes intensitat que en l'etapa de govern socialiste. I despres d'entendre que aci pareix que encara no ha naixcut aquell capaç de posar fi ad esta situacio, em formule eixes preguntes que no acabe de respondre'm.
¿Fins a quan tindrem d'estar soportant tanta injusticia i mediocritat antivalenciana? ¿Fins a quan tindrem de seguir tenint membres en el Govern Valencià acomplexats, que s'avergonyixen del llinage que representen? ¿Per qué resulta tan dificil aplicar la llei i la voluntat majoritaria que este poble reclama fa anys? ¿Per qué s'obstinen en ridiculisar sistematicament lo que es autocton i representatiu de la nacio valenciana?
I lo pijor i mes incomprensible de tot ¿Per qué ens provoquen, nos inciten, nos violenten, nos insulten, nos humilien...? No puc respondre, a lo que entenc que no te la seua justa resposta, i preferixc pensar que no te resposta perque si intente respondre a totes estes qüestions (a banda de les mils i mils que es queden en el tinter) soc conscient que podem aplegar a l'irracionalitat mes grotesca, incivica i estupida que l'home puga embastar. Perque pareix, que lo que busquen per mig de la provocacio institucional, es la simple i plana resposta “violenta” de la societat valenciana.
M'esforce per intentar entendre sensata i congruentment la llinia politica mampresa i aplicada pel nostre Govern. I ademes, m'esforce de valent posant-me (o almenys intentant-ho) en el seu lloc, en un alardo sense precedents de balafiament d'empatia que m´obriga el pany de la seua visio cultural, llingüistica i inclus historica de lo que per ad ells es l'actual Comunitat Valenciana, des d'antany nacio, i per sempre antic Regne; breçol d'una de les mes antigues i importants cultures hispaniques. Fet que, a les proves me remet, volen solapar, destruir, amagar... vendre. Manco protegir i conservar, lo que siga.
Ni volent puc dir ya que compren el seu “modus operandi”, pero es que ya ni enganyant-me puc deixar una porta oberta cap a l'esperança mes lluntana, que m´ompliga veritablement d'eixe aire fresc i ilusionant que em faça creure en un dema simplement “valencià”.
De cap de les maneres resulten a data de hui llogiques ni convincents les seues “estrategies”, ni les seues “politiques”, ni les seues “promeses”, ni les seues bones “paraules”, ni les seues falses “sonrises”. Perque l'inoperativitat, la passivitat, la tebiea, l'ambigüitat, i el travestisme politic son la seua carta de presentacio; i continua sent-ho. Han heretat, fent causa propia la politica llingüistica desenrollada pels socialistes, eixa politica mitat peix i mitat carn, odiosa, patetica, i llamentable que onegen com bandera i divisa politica.
La traïcio a la que han somes al poble valencià no te perdo, perque es iniqua i miserable, ya que en engany, “alevosia”, “nocturnitat”, “descampat”, “trencament”, “escalada”, “dolo” “apoderament”, “abus de poder”, i un sense fi de verps i accepcions de significacio semblant, han ferit greument i deshonrat els nostres drets constitucionals i estatutaris de valencians; forçant la nostra llar i la nostra anima, embrutant i prostituint la nostra personalitat mes genuina i vernacula.
Sense possibilitat de resposta, la societat valenciana, el poble valencià, ha soportat aguantat eixemplarment tots aquells atropells culturals i politics que com una gota d'aigua que cau poc a poc d'una aixeta, ompli el got de l'infinita paciencia, el got de l'extrema i excessiva tolerancia valenciana, que com totes les coses i circumstancies del ser huma... tenen un fi i un punt d'inflexio.
La nostra idiosincrasia oberta i acollidora, no deu de ser trencada per unes politiques que releguen el fet diferencial valencià a un segon o tercer lloc, menyspreant allo que ens fa entendre, ser i sentir la nostra herencia de poble.
Els que diuen que defenen i representen la valencianitat de la nostra cultura des de les posicions de poder que dona el Govern, han tret fins a hores d'ara una molt mala calificacio, suspenent per inercia, sempre i reireradament una asignatura que es la base i els fonaments, (el “a, e, i, o, u”) de lo que ens convertix en poble, de lo que nos fa ser hui una nacionalitat unica.
No se donen conte, o no volen, que lo que els valencians i mes concretament els valencianistes reclamem, es lo mateix que arreplega el Titul Preliminar de la Constitucio Espanyola de 1978 i que es considerat dogmatic, base i punt d'inici del restant del text constitucional. En especial referencia als articuls 2, 3.1, 3.2, 4.1, 4.2, d'este Titul pel seu paralelisme en el cas valencià.
Ademes, si m'apuren una miqueta, afegiria l`articul 5, ¿per qué ya me diran vostes quina seria la nova capital de Valencia, en els hipotetics “Països Catalans” (Diario de Valencia 15/02/02) que els nostres chiquets estan obligats a estudiar en l'escola pública?
Aci en Valencia, per norma se conculca i se qüestiona sense pudor la denominacio territorial, historica, el nom de la llengua, els simbols estatutaris, i l'esperit de la naturalea valenciana. Inclus en moltes ocasions pels orguens garants i institucions publiques encarregades de velar, conrear, difondre, protegir... els drets i valors del nostre sistema juridic vigent.
Si no hi ha un atre remei, tindrem de tornar a eixir al carrer, tindrem d'exigir contundentment els nostres drets i llamentablement tindrem l'obligacio de protestar i declarar la desobediencia civil a uns representants politics que han creat un entramat institucional que utilisa el dret i la llei segons conve a uns interessos i no segons conve a la gran majoria del poble valencià, que no enten ser una atra cosa que no siga ser valencià, en llengua valenciana, i en la simbologia valenciana representativa del territori que historicament s'ha denominat Regne de Valencia o Regne Valencià.
Pero... ¿algu dels que tenen el deure de governar-nos, o l'han tingut, s'han parat a vore com nos estan deixant uns i atres la nostra herencia secular, i el nostre patrimoni rebut dels nostres antepassats?
A amagatontes, s'han propost fer de la llengua valenciana una variant de la catalana, de la cultura valenciana una prolongacio de la de Catalunya, del nostre Regne un apendix del “Països Catalans”, i de nosatres... un poble de vençuts reconvertits a catalans de segona, postrats de per vida com a mostra de gratitut a la gran mare putativa catalana. I en estes estem.
Personalment, tota esta realitat em senta com a una punya en el xifoides. I l'aptitut a adoptar esta clara, o nos quedem en casa acatant este desproposit deixant que concloguen per desfer-nos com a poble unic i diferenciat, o anem a tindre una miqueta de vergonya, i al menys nos anem a donar el “gustazo” d'opondre una certa (encara que siga minima) resistencia civil a esta indignitat.
Desobediencia civil ¡ya!, abans de que siga massa tart i acaben de vendre'ns als nostres enemics, els seus, al pareixer, aliats politics.
