Dimarts, 7 de maig de 2002
Secció: Opinión “En Profundidad”
4/Diario de Valencia.
Per molt que s'obcequen, i per molts interessos que existixquen, pressions, pactes secrets, compromisos, utopies, millons, empreses, traïdors, venuts i bochins... no ens van a fer catalans. Ni de sentiment, ni de cultura, ni per tradicio, ni per historia... en conseqüencia ni de nacio, que es lo que se perseguix. I que es, lo que “grosso modo”, resumix tot este destarifo del nomenat “conflicte llingüistic”, creat i fomentat per aquells que han treballat per a convertir-nos en membres de la nacio catalana.
Ya ho he dit, crec que decenes de vegades en unes atres ocasions, i me ratifique en aço: “els valencians som massa tolerants, tolerants i sobre tot docils”. Som un poble comodo de governar, reconegut historicament com a “moll”. Molt “moll” i meninfot.
Oberts, com se sol dir fins a la medula, possiblement pel substrat mestiç de tants i tants pobles que passaren per aci i deixaren el seu granet idiosincratic. I aixo es lo que no nos pot llevar ningu, sobre tot la nostra manera de vore i comprendre el mon. Si la democracia s'inventà en Grecia, aci des de temps remots, hem sabut posar-la en practica, salvo com sempre dic deshonroses excepcions, perque trobe que no hi ha en el mon païs que tinga tres adscripcions nacionals diferents. Vullc dir, aci hi ha valencians que son o es consideren de nacio espanyola, de nacio catalana, i en ultim terme de nacio valenciana. Als ciutadans del mon i, “apatrides” valencians no els he tingut en conte. ¡Ho sent!.
I esta, i no una atra, es la causa de la gravetat de la nostra malaltia cronica, que ademes pareix que a molts els agradaria que fora terminal. ¿Ho és?... no m'estranyaria gens ni miqueta.
S'ha escrit massa sobre el conflicte “valencià i catala”, s'ha intentat raonar en trellat, en ganes de resoldre els problemes, des de tots els ambits possibles s'ha fomentat el dialec i el consens, pero no ha valgut per a res.
Quan no se vol una cosa, puix... no se vol, i sense voluntat no se poden tancar velles ferides obertes injustament i mantingudes sagnant per conveniencia politica. I esta es i ha segut, l'unica causa d'esta prolongacio innecessaria del conflicte.
Sí tan facil es demostrar que catala i valencià son la mateixa llengua, o una varinat de la primera ¿per qué no ho fan ara que poden des de l'Academia Valenciana de la Llengua?, ¿per qué s'han negat en banda a demostrar-ho en totes i cadascuna de les ocasions que se'ls ha convidat des d'institucions valencianistes a fer-ho? Inclus fins en Canal 9 (TVV) declinaren la seua presencia “corporativament” tot el sector “pro unitat” llingüistica. Quan no se pot...
I ara, els que nos oponem a que l'unitat llingüistica siga una realitat, els mal definits “blavers”, secessionistes, radicals, intolerants, inculs, “feixistes” (fascistes), etc, o els que com yo, (ademes de tot lo d'ades mencionant) creem en una nacio valenciana, historica i cultural, completa en tots els seus aspectes i delimitada territorialment en l'actual Comunitat Valenciana; ¿qué fem?
¿Cedim ara una de les nostres singularitats mes importants, que ens definixem com a poble unic (la llengua) per a que dins de deu o vint anys mes, en una creuada que encara no ha conclos, tingam de continuar consensuant una atra volta el nostre nom, bandera (senyera) o inclus el nostre territori, fins que conseguixquen culminar la seua “entelequia” a costa del nostre patrimoni?
¿Quínes son ara les solucions que se'ns plantegen? A soles nos donen dos: o claudicar, o resistir.
Soc dels que des d'un principi, recolzi l'idea de tindre una nova Academia, perque considerava que era bo deixar vells complexos darrere, i eixir en un atre talant mes imparcial que concretara solucions i donara respostes convincents sense malabarismes, subterfugis, circumloquis, eufemismes, ni pors infundats. Pero veig, que el virus de la nostra malaltia, a la que llinies mes amunt feya referencia, ha segut mes fort i a conseguit infectar ad esta Academia recent naixcuda de la que ni se sap de quína llengua es.
Tinc present que d'ara en avant vaig a ser una especie de “maqui llingüistic” (cultural) en lluita constant contra la norma establida. Una norma deshonrosa i nefasta per al valencià, que no li fa justicia al poble del que emana esta llengua.
Com tambe tinc clar que, este engany al que hem segut somesos es intolerable, i nos llegitima patrioticament per a continuar en les nostres posicions, si cap, en mes força, constancia, corage i rebeldia que abans.
Ya es hora de contestar germans. Ya es hora de plantar-li cara a tanta injusticia pseudocultural.
Secció: Opinión “En Profundidad”
4/Diario de Valencia.
Per molt que s'obcequen, i per molts interessos que existixquen, pressions, pactes secrets, compromisos, utopies, millons, empreses, traïdors, venuts i bochins... no ens van a fer catalans. Ni de sentiment, ni de cultura, ni per tradicio, ni per historia... en conseqüencia ni de nacio, que es lo que se perseguix. I que es, lo que “grosso modo”, resumix tot este destarifo del nomenat “conflicte llingüistic”, creat i fomentat per aquells que han treballat per a convertir-nos en membres de la nacio catalana.
Ya ho he dit, crec que decenes de vegades en unes atres ocasions, i me ratifique en aço: “els valencians som massa tolerants, tolerants i sobre tot docils”. Som un poble comodo de governar, reconegut historicament com a “moll”. Molt “moll” i meninfot.
Oberts, com se sol dir fins a la medula, possiblement pel substrat mestiç de tants i tants pobles que passaren per aci i deixaren el seu granet idiosincratic. I aixo es lo que no nos pot llevar ningu, sobre tot la nostra manera de vore i comprendre el mon. Si la democracia s'inventà en Grecia, aci des de temps remots, hem sabut posar-la en practica, salvo com sempre dic deshonroses excepcions, perque trobe que no hi ha en el mon païs que tinga tres adscripcions nacionals diferents. Vullc dir, aci hi ha valencians que son o es consideren de nacio espanyola, de nacio catalana, i en ultim terme de nacio valenciana. Als ciutadans del mon i, “apatrides” valencians no els he tingut en conte. ¡Ho sent!.
I esta, i no una atra, es la causa de la gravetat de la nostra malaltia cronica, que ademes pareix que a molts els agradaria que fora terminal. ¿Ho és?... no m'estranyaria gens ni miqueta.
S'ha escrit massa sobre el conflicte “valencià i catala”, s'ha intentat raonar en trellat, en ganes de resoldre els problemes, des de tots els ambits possibles s'ha fomentat el dialec i el consens, pero no ha valgut per a res.
Quan no se vol una cosa, puix... no se vol, i sense voluntat no se poden tancar velles ferides obertes injustament i mantingudes sagnant per conveniencia politica. I esta es i ha segut, l'unica causa d'esta prolongacio innecessaria del conflicte.
Sí tan facil es demostrar que catala i valencià son la mateixa llengua, o una varinat de la primera ¿per qué no ho fan ara que poden des de l'Academia Valenciana de la Llengua?, ¿per qué s'han negat en banda a demostrar-ho en totes i cadascuna de les ocasions que se'ls ha convidat des d'institucions valencianistes a fer-ho? Inclus fins en Canal 9 (TVV) declinaren la seua presencia “corporativament” tot el sector “pro unitat” llingüistica. Quan no se pot...
I ara, els que nos oponem a que l'unitat llingüistica siga una realitat, els mal definits “blavers”, secessionistes, radicals, intolerants, inculs, “feixistes” (fascistes), etc, o els que com yo, (ademes de tot lo d'ades mencionant) creem en una nacio valenciana, historica i cultural, completa en tots els seus aspectes i delimitada territorialment en l'actual Comunitat Valenciana; ¿qué fem?
¿Cedim ara una de les nostres singularitats mes importants, que ens definixem com a poble unic (la llengua) per a que dins de deu o vint anys mes, en una creuada que encara no ha conclos, tingam de continuar consensuant una atra volta el nostre nom, bandera (senyera) o inclus el nostre territori, fins que conseguixquen culminar la seua “entelequia” a costa del nostre patrimoni?
¿Quínes son ara les solucions que se'ns plantegen? A soles nos donen dos: o claudicar, o resistir.
Soc dels que des d'un principi, recolzi l'idea de tindre una nova Academia, perque considerava que era bo deixar vells complexos darrere, i eixir en un atre talant mes imparcial que concretara solucions i donara respostes convincents sense malabarismes, subterfugis, circumloquis, eufemismes, ni pors infundats. Pero veig, que el virus de la nostra malaltia, a la que llinies mes amunt feya referencia, ha segut mes fort i a conseguit infectar ad esta Academia recent naixcuda de la que ni se sap de quína llengua es.
Tinc present que d'ara en avant vaig a ser una especie de “maqui llingüistic” (cultural) en lluita constant contra la norma establida. Una norma deshonrosa i nefasta per al valencià, que no li fa justicia al poble del que emana esta llengua.
Com tambe tinc clar que, este engany al que hem segut somesos es intolerable, i nos llegitima patrioticament per a continuar en les nostres posicions, si cap, en mes força, constancia, corage i rebeldia que abans.
Ya es hora de contestar germans. Ya es hora de plantar-li cara a tanta injusticia pseudocultural.
