VII Época – Nº 40 – març de 1998.
Secció: Opinió.
5/Pàtria Nova.
Està clar que: valencià es tot aquell que per circumstancies de la vida naix, treballa o es relaciona en esta maravellosa terra, perque tots sabem que a fi de contes, valencià es el que viu i es desenrolla en la Nacionalitat Valenciana. Pero... ¿de qué val o servix un valencià que carix d'un minim sentiment de valencianitat?
Molts valencians tenen un buit jagant dins de la seua anima, un buit que, de fet no s'han adonat que el tenen, pero que fan gala inconscientment d'ell dia a dia.
De cap manera, el sentiment de valencianitat dels valencians, de molts valencians no s'hi troba en les accions quotidianes que definixen a un poble historicament configurat i clarament diferenciat del restant dels pobles de l'Estat espanyol.
En els carrers de tota la ciutat de Valencia, en molts pobles i en no poques comarques, els valencians se comporten com a lo que no han segut mai, castellans, o lo que es quasi lo mateix... espanyols.
Per a vergonya dels nostres antepassats, els valencians de hui som, ademes d'un poble conquistat per la força de les armes i anexionat per just dret de conquista, una Nacionalitat ensobinada a un centralisme salvage, que fins a hores d'ara ens humilia i ens dona de costat, afonant-nos cada vegada mes en unes politiques que no son per a nosatres, no son per als valencians.
Estes politiques servixen als interessos d'uns atres i als interessos d'una politica centralista i panespanyolista. Per aixo cal ser i sentir-se valencià abans que no res.
Hem d´entendre i vore que els valencians per gust o per disgust, ens agrade o no, hem tingut i tenim unes necessitats que no son cobertes per l'Estat, necessitats que van des del reconeiximent public d'aspectes culturals, fins a unes infraestructures (per eixemple) en ports i aeroports que nos facen molt mes competitius de lo que ya som. Son necessitats generals per a despuntar en tota Espanya i Europa i, en poc temps en lo mon sancer.
La trist impressio d'una Valencia de segona que tenim quan eixim fora de la nostra terra s'ha d'acabar.
Ens tallen les ales per por a que ixcam volant, i perque aixina ens controlen millor, som a totes llums... molt mes comodos de governar.
Basicament, es practicament impossible parar el progres, i evidentment el canvi que ve relacionat en ell. Per aixo s'ha d'anar progressant i millorant en tots els camps, hem de recorrer molt de cami encara i, a modo d'eixemple podriem anar deixant, en el nostre himne, d'ofrenar noves glories a Espanya, per a ofrenar noves glories a nostra terra; la Nacio Valenciana i, obrir pas a la Nacio que avança en marcha triumfal. Ya es hora, ¿no?
Secció: Opinió.
5/Pàtria Nova.
Està clar que: valencià es tot aquell que per circumstancies de la vida naix, treballa o es relaciona en esta maravellosa terra, perque tots sabem que a fi de contes, valencià es el que viu i es desenrolla en la Nacionalitat Valenciana. Pero... ¿de qué val o servix un valencià que carix d'un minim sentiment de valencianitat?
Molts valencians tenen un buit jagant dins de la seua anima, un buit que, de fet no s'han adonat que el tenen, pero que fan gala inconscientment d'ell dia a dia.
De cap manera, el sentiment de valencianitat dels valencians, de molts valencians no s'hi troba en les accions quotidianes que definixen a un poble historicament configurat i clarament diferenciat del restant dels pobles de l'Estat espanyol.
En els carrers de tota la ciutat de Valencia, en molts pobles i en no poques comarques, els valencians se comporten com a lo que no han segut mai, castellans, o lo que es quasi lo mateix... espanyols.
Per a vergonya dels nostres antepassats, els valencians de hui som, ademes d'un poble conquistat per la força de les armes i anexionat per just dret de conquista, una Nacionalitat ensobinada a un centralisme salvage, que fins a hores d'ara ens humilia i ens dona de costat, afonant-nos cada vegada mes en unes politiques que no son per a nosatres, no son per als valencians.
Estes politiques servixen als interessos d'uns atres i als interessos d'una politica centralista i panespanyolista. Per aixo cal ser i sentir-se valencià abans que no res.
Hem d´entendre i vore que els valencians per gust o per disgust, ens agrade o no, hem tingut i tenim unes necessitats que no son cobertes per l'Estat, necessitats que van des del reconeiximent public d'aspectes culturals, fins a unes infraestructures (per eixemple) en ports i aeroports que nos facen molt mes competitius de lo que ya som. Son necessitats generals per a despuntar en tota Espanya i Europa i, en poc temps en lo mon sancer.
La trist impressio d'una Valencia de segona que tenim quan eixim fora de la nostra terra s'ha d'acabar.
Ens tallen les ales per por a que ixcam volant, i perque aixina ens controlen millor, som a totes llums... molt mes comodos de governar.
Basicament, es practicament impossible parar el progres, i evidentment el canvi que ve relacionat en ell. Per aixo s'ha d'anar progressant i millorant en tots els camps, hem de recorrer molt de cami encara i, a modo d'eixemple podriem anar deixant, en el nostre himne, d'ofrenar noves glories a Espanya, per a ofrenar noves glories a nostra terra; la Nacio Valenciana i, obrir pas a la Nacio que avança en marcha triumfal. Ya es hora, ¿no?
